El projecte de la Ciutat de la Justícia ha servit per unificar les diferents branques de la justícia, abans dispersades per la ciutat de Barcelona, en una única zona, i encara més, en un únic conjunt d’edificis. Així el projecte arquitectònic liderat per David Chipperfield consta de vuit edificis prismàtics de façanes de formigó que s’integren de manera natural en el teixit urbà. La Ciutat de la Justícia esta formada per un seguit de blocs situats al voltant d’una plaça pública central. Quatre dels vuit blocs, que alberguen els jutjats, estan units per un atri que dona accés als diferents edificis, mentre que els blocs restants acullen els jutjats de l'Hospitalet, un institut de medicina legal i dos immobles d'oficines amb comerços a les seves plantes baixes. Així doncs, cadascun desenvolupa en el seu interior una activitat específica, que es diferencia per colors tan en l’exterior com en l’interior de l’edifici per facilitar la situació i utilització dels edificis i les activitats que s’hi desenvolupen.
Tot i ser uns edificis força complexos, en quan als requeriments necessaris que han de complir, hi ha una gran voluntat de simplificar, de facilitar l’accessibilitat i la comoditat a la població per part de l’edifici. Així doncs, el conjunt d’edificis intenta ser per sobre de tot funcional, i millorar les relacions entre els diferents àmbits de la justícia i entre la justícia i la població.
Crec doncs que amb aquesta millora, i a través de l’arquitectura, s’amplia la visió i sobretot l’accessibilitat a un sistema tan fonamental com és la justícia. L’arquitectura representa el factor clau per poder aconseguir aquest apropament de la població.
Tot i ser uns edificis força complexos, en quan als requeriments necessaris que han de complir, hi ha una gran voluntat de simplificar, de facilitar l’accessibilitat i la comoditat a la població per part de l’edifici. Així doncs, el conjunt d’edificis intenta ser per sobre de tot funcional, i millorar les relacions entre els diferents àmbits de la justícia i entre la justícia i la població.
Crec doncs que amb aquesta millora, i a través de l’arquitectura, s’amplia la visió i sobretot l’accessibilitat a un sistema tan fonamental com és la justícia. L’arquitectura representa el factor clau per poder aconseguir aquest apropament de la població.
CIUTAT DE LA MEDICINA (LLEIDA)
L’hospital de Santa Maria de Lleida construït aproximadament l’any 1500, es construeix amb la intenció de crear un únic hospital general, que fusionés els set hospitals de fundació privada que hi havia en la ciutat. Al llarg dels anys i amb un únic edifici que no s’adapta a les noves tecnologies, es construeixen nous edificis capaços d’albergar totes les necessitats de la població.
L’Hospital de Santa Maria, ha col•laborat històricament amb la formació de professionals relacionats amb el camps de la medicina, com són els metges i infermers. D’aquesta manera l’antic hospital és en l’actualitat un complex campus que consta de múltiples edificis destinats cadascun d’ells a una activitat especifica: facultat de medicina i d’infermeria de la Universitat de Lleida, l’hospital, centre de salut mental, centre de rehabilitació ambulatòria, CAP i hospital de dia sociosanitari. Així doncs, cada edifici, per tal d’allotjar un tipus específic d’activitat, esta resolt d’una forma concreta, per tal de facilitat al màxim la seva utilització.
L’actual hospital es converteix així en un conjunt d’edificis que tracta d’unificar les necessitats sanitàries de la població en una única zona per tal de millorar les relacions entre les diferents rames d’un mateix camp i alhora, posar-les més a l’abast de la població.
Així podem dir que tot i desenvolupar i treballar en camps molt diferents, tan la Ciutat de la Justícia com l’Hospital de Santa Maria pretenen el mateix, hi ho fan utilitzant l’arquitectura per aconseguir-ho.
