El descobriment de l’existència del dipòsit d’aigües pluvials va ser tota una sorpresa. Aquests tipus d’equipaments passen totalment desapercebuts per la major part de nosaltres i encara que som conscients que existeix un món molt complex sota nostre realment ens quedem amb la idea que hi ha túnels de metro i clavegueres però la veritat és que no considerem que han d’existir infraestructures com una sèrie de dipòsits d’aigua repartits estratègicament per les conques de la ciutat per evitar que els punts més profunds de la ciutat s’inundin en cas de pluges fortes.
La visita va resultar molt interessant i, per què negar-ho, complicada de seguir una vegada ens vam endinsar en l’intens món de les aigües subterrànies degut a les fortes olors i al vertigen que produïa la passarel·la que semblava que flotés entre un bosc de pilars exageradament esvelts.
A Palamós les infraestructures subterrànies són les mínimes. Com a tota la costa brava l’electricitat va soterrada per preservar el paisatge, però no hi ha necessitat de grans dipòsits degut a la petita dimensió del poble i el pendent natural que fa que gràcies a col·lectors s’hagin pogut cobrir pràcticament totes les rieres naturals que resultaven bastant perilloses en aiguats forts.
Les infraestructures subterrànies no són comparables entre les dues localitats, Barcelona és una gran metròpolis on hi conviuen un milió de persones aproximadament i això implica una xarxa de metro, ferrocarril, Renfe molt extensa, així com una quantitat de túnels i clavegueres que probablement no som capaços ni d’imaginar; mentre que Palamós és un poble de 18.000 habitants i necessita unes infraestructures a la seva escala i simplificant sempre que sigui possible la seva execució.
