la ciutat de la justícia

La idea de unificar totes les branques de la justícia en un mateix espai resulta una idea molt interessant i evidentment, molt pràctica. L’encàrrec no podia resultar senzill de cap manera. L’elecció de l’emplaçament ja era una tasca complicada i el resultat ha sigut que s’ha hagut de buscar-ne un fora de Barcelona.
La complexitat del programa resulta més que evident, però mai m’havia plantejat la complicació real de circulacions, volum de ciutadans i treballadors que hi passen cada dia. El fet de decidir separar cada tipus de justícia en un edifici diferent resulta senzill i clar de cara als ciutadans i imagino que també de cara als treballadors.
Exteriorment, la ciutat judicial no resulta propera al ciutadà, ni molt menys. Resulten edificis completament durs i tancats que no s’obren a la ciutat en cap moment, però quan un es troba a la plaça interior, on el hall “treu el cap” es comença a intuir certa amabilitat del projecte, i quan t’endinses en l’interior descobreixes una entrada agradable i elegant que permet una fàcil comunicació entre els diferents edificis. Les oficines sorprenen ja que realment resulta un edifici molt més transparent des de l’interior del que sembla des de l’exterior.
La pell freda de la ciutat de la justícia no descriu en absolut el fons del projecte, però si que reflexa en certa manera la rigidesa del que conté.