Bé, com molts cops passa, la meva percepció de la ciutat de la justícia abans de fer la visita crec que, com molts, era de certa reticència al projecte. Aquesta concepció exterior de justícia, amb aquestes façanes tan 'rígides', tan brutalistes, i aquest aspecte de gran ordre i fins i tot aquest cert toc de 'presó', em feien ser totalment ascèptica a un interior desconegut, i crec que bastant agradable.
La veritat és que desconeixia totalment aquest atri-sòcol que uneix i relliga els diferents edificis judicials, i que, per mi va ser una grata sorpresa. Un ambient lluminós, permeable, agradable, i certament proper, totalment deslligat dels antics edificis de la justícia, amb aquesta gran privatització i amb aquesta concepció del 'secretisme' i fins i tot aquesta imatge de la justícia més clàssica. L'atri doncs, des de la meva opinió és un dels encerts del projecte. Crec que es desmarca totalment d'aquesta antiga imatge que tenim els ciutadans, amb un interior cuidat, amb un joc de gama de blancs, grisos i negres bastant càlid.
La segona sorpresa va ser, al pujar cap a les plantes dels edificis en sí. Una gran jerarquia de circulacions, crec que ben resolta, i un afany de permetre la flexibilitat que necessiten els treballadors en el cas de les oficines gràcies al terra tècnic. Les dependències més privades com ara les sales de vistes, ben comunicades, i amb els avanços tecnològics suficients, així com totes les diferents parts d'un judici previstes amb una certa sensibilitat, l'ascensor independent per els detinguts, la mampara separadora per fer declaracions, etc. També, em vaig quedar sorpresa de la gran sala de premsa, i de la facilitat de fer més clara i transparent la justícia per els ciutadans en els casos en què aquesta és d'interès de tothom.
Crec que, desmitificar aquesta rigidesa de la justícia s'aconsegueix molt més en l'interior del projecte que en l'exterior. Aquests gestos dels colors dels edificis em van semblar massa directes. Això d'associar el color 'rosa' amb la família, i el 'negrós' amb el lloc de medicina legal són metàfores massa directes i innecessàries, tot i que segurament i com ens van explicar, totalment pràctiques a l'hora de l'orientació tan dels treballadors com dels ciutadans que han d'acudir a la ciutat. En canvi, aquest gest comú de façana en tots els edificis continuo posant-lo en dubte, dóna una imatge massa rígida, i potser anclada en la concepció antiga de la justícia, i que no fa 'justícia' a un interior amb una concepció més moderna, transparent, i agradable.
