El poder judicial és un dels tres pilars de la democràcia moderna com a tal és un òrgan obscur i força desconegut pel ciutadà del carrer. El nou complex judicial de Barcelona ha intentat canviar aquesta percepció. L'arquitecte va apostar des d'un primer moment per obrir les portes de la justícia al ciutadà. Per tant la meva resposta a la pregunta formulada al blogg és que en gran part aquest propòsit del concurs d'apropar la justícia al ciutadà s'ha assolit notablement i en gran part és gràcies a l'arquitectura que ha fet que el poder judicial sigui més transparent. El que em va fascinar de la Ciutat de la Justícia és que tot i ser un projecte immens tot està pensat per donar una percepció determinada del que vol representar la justícia per als diferents tipus d'usuaris.
Tot seguit descriure les diferents percepcions que vaig tenir del projecte:
-La primera visió que tenim és al passar amb el cotxe on observem un conjunt d’edificis col·locats d’una manera mes o menys aleatória sobre el terreny que funcionen de manera conjunta.. Els volums són de diferents alçades i colors però tots tenen la mateixa façana pesada i monòtona que dona una visió de conjunt potent i força homogènia, que pot arribar a aclaparar al vianant. La contundència volumètrica dels edificis ens recorda que la justícia és un òrgan fonamental per la societat. El conjunt s’imposa davant del ciutadà.
- Un cop s’atravessa la porta la percepció del complex canvia per complet, alguns d’aquells edificis contundents i dispersos és converteixen amb un gran atri ple de llum que fa d’accés i punt de reunió de quatre dels edificis. El visitant intimidat a l’exterior un cop és a l’interior se sent segur en un espai molt diàfan i tranquil que fa de gran recepció i que et condueix d’una manera fluida cap als diferents edificis. Trobo que a nivell arquitectònic l’atri és un gran encert del projecte.
-Dins dels edificis els recorreguts es multipliquen per donar resposta a la demanda de seguretat que un edifici d’aquestes característiques comporta. Cada edifici te una inicial i un color que l’identifiquen de la resta, a la hora de desplaçar-nos per dins l’edifici ens trobem amb varis nivells de seguretat. Gràcies a la visita guiada vam poder caminar amb força llibertat per dins l’edifici. Els recorreguts dels diferents tipus d’usuaris no s’entrecreuen els jutges tenen la seva entrada independent a la sala, l’acusat ve directament de les cel·les amb un ascensor propi, la víctima, els advocats i el visitant entren des de l’atri que dona accés a les diferents sales de vistes.
-L’arquitectura ha jugat un paper clau a l’interior dels edificis fent unes distribucions clares i transparents. Les plantes de les sales de vistes tenen el passadís pel visitant al perímetre de l’edifici i les sales al mig. La façana exterior pesada i repetitiva a l’interior es converteix amb un balcó a l’exterior per on s’accedeix a les sales. Les plantes superior són les oficines dels treballadors de la ciutat judicial, l’espai és molt transparent aquest fet no ha agradat als treballadors acostumats a tenir el seu despatx tancat. El canvi radical amb la concepció de l’espai de les oficines i despatxos diu molt a favor del projecte, que ha intentat acostar la justícia al ciutadà des de molts punts de vista diferents.
El projecte de la ciutat judicial és molt acurat i esta tot pensat fins al mínim detall i per mi aquest és un dels errors. El complex judicial ha costat molts diners en part per culpa de l’extremada cura que l’arquitecte ha tingut en tots els detalls, detalls que percep poca gent.
A mode de conclusió diré que per mi la Ciutat de la Justícia és una classe magistral de com l’arquitectura vol canviar la manera d’interactuar de les persones entre elles i amb l’edifici.
NATIONAL THEATRE
Londres és una ciutat que està plena de grans equipaments, un dels meus preferits i que sempre visito quan vaig a Londres es el National Theatre situat a la vora del Tamessis, construït per l’arquitecte Denis Lasdun cap a l’any 1974. L’edifici és un complex teatral de formigó armat i consta de 3 teatres amb una capacitat total de més de 2000 persones. El que més sorprèn d’aquest equipament és la vida que té està obert tot el dia i encara que no hi hagi espectacle la gent s’acosta a l’edifici per disfrutar; de l’espai públic que l’envolta, del seu bar, de la seva fantàstica llibreria o del seu restaurant. Els espais comuns de dins de l’edifici s’organitzen activitats gratuïtes que el públic general pot assistir. És un equipament ple de vida i amb una ubicació immillorable dins de la ciutat.
