L'eixample, una teixit urbà característic de la ciutat com una nova forma de creixement. En el cas de Barcelona va ser un replè d'un buit militar, la unió de les poblacions pròximes a la ciutat, la configuració d'una malla pausada i que s'adaptava a les necessitats del moment i futures. D'alguna manera, els districtes que componen l'eixample, amb els seus diferents barris, són en si una manera de definir zones, ja que l'illa de l'eixample en si ja és un barri: disposa de proximitat entre els habitats, als comerços, al transport públic, mesclant edats i cultures diverses... en general, creant uns mecanismes a l'abast de tothom fruit de l'alta densitat que conté.
D'altre banda, aquest mateix motiu, l'alta densitat, impedeix generar aquells espais públics col·lectius, excepte alguns casos especials com el Passeig de Sant Joan, Rambla Catalunya, Passeig de Gràcia, carrer Marina... per aquest motiu, la plataforma Proeixample (www.proeixample.cat) va proposar la recuperació dels patis interiors d'illa com a espais col·lectius i nous espais destinats al habitants de l'eixample, per disposar de nous espais destinats a les seves necessitats, com equipaments, parcs, zones de joc pels nens, etc.
Però l'eixample també té problemes de tràfic. La seva centralitat vers el creixement posterior, el caracteritza com a distribuïdor de les grans artèries que penetren a la ciutat des de les poblacions o ciutats annexes.
Manacor, una ciutat de dimensions molt més reduïdes, també va tenir el seu creixement en "eixample", però amb unes característiques molt diferents: amb baixa densitat, habitatges de dues o tres plantes, amb carrers estrets i amb unes vies més importants que punxen de la ronda de circumval·lació al centre de la ciutat. Així doncs, en el creixement no es va tenir present la visió de futur, ni es va buscar per una ciutat densa, ben comunicada i amb diversitats d'espais col·lectius. Les ciutats petites troben en els carrers i les places els seus espais de col·lectivitat, ja que per a disfrutar de l'espai verd només cal fer un 500 m aproximadament per sortir a camp obert, a peu pla.
