L'Eixample de Cerdà és una de les millors lliçons de com fer ciutat mitjançant la repetició d'un sol objecte, creant un ordre generatriu que s'adapta a les preexistències del pla de Barcelona. Una de les grans virtuts del pla Cerdà és com sap tractar la unió de la quadrícula amb els pobles que passaran a formar part de la ciutat.
Per a mi el tret més característic de l'Eixample és la illa de cases que es repeteix multiples vegades sense que n'hi hagi dos de iguals. L'illa és part del patriomoni de Barcelona i és el que la ciutat va transformant a mesura que els temps avancen.
Una de les grans virtuts que té l'Eixample actual és que gràcies a la gran claredat del projecte, ha envellit molt bé. Han passat 150 anys i segueix en constant transformació. Trobo fascinant la singularitat de cada una de les illes que formen Barcelona. La pluralitat d'usos que pot arrivar a admetre una illa fa que el pla Cerdà hagi estat la pauta a seguir en els nous creixements que la ciutat a experimentat en els últims 30 anys, com poden ser la Vil·la Olímpica, el Front Marítim o el 22@.
Tot i que en el pla inical la gran majoria de l'edificació estava destinada a vivendes actualment hi podem trobar molts hotels, oficines i comerços. L'Eixample és el cos de Barcelona i estructura la ciutat sencera. Des del punt de vista de la circul·lació viaria funciona força bé i organitza el trànsit interior de la ciutat sencera
Des del meu punt de vista l'Eixample té 2 inconvenients; El primer és la falta d'espais públics amb certa entitat. L'espai públic de l'Eixample és fonamenta amb les amples voreres i alguns passejos lineals que van acompanyats d'un viari. És el cas de la Diagonal, passeig Sant Joan, avinguda Roma etc. Les places que són un element identitari molt important en tots els barris barcelonins que no formen part de l'Eixample no apareixen en aquest barri. Aquest fet ha provocat que sempre hagi estat un barri amb una identitat oculta.
El segon inconvenient de l'Eixample va relacionat amb el primer i és que té pocs carrers singulars i en certes zones de la ciutat la seva monotonia és rellevant. L'estructura de l'espai públic és innexistent ja que sempre s'ha prioritzat en tots els carrers el vehicle, trobo a faltar un recorregut verd que anés cusint els diferents espais públics que es troben dispersos al llarg de l'Eixample.
Londres la ciutat sense límit
Londres ha crescut d'una manera força diferent a Barcelona. La City de Londres neix al costat del riu Tamesis al mig de la campinya anglesa sense masses accidents geogràfics al seu voltant.
Actualment Londres és una ciutat molt extensa amb una densitat de població baixa. El riu Tamessis travessa la ciutat de sud a nord hi ha esdevingut un dels referents més importants articulant el centre de la gran urbe. Londres es tan extensa que està formada per múltiples centres. A banda del centre de la ciutat cada un dels seus barris té un centre amb el comerç i les zones verdes de referència i tot la resta són vivendes de no més de tres pisos d'alçada.
La virtut de Londres és que tots els barris tenen el seu centre i el seu espai verd que imprimeixen el caràcter de la zona i condensen la vida del barri
El defecte per a mi són la gran quantitat de carrers residencials amb cases baixes i sense vida urbana, són com grans urbanitzacions sense massa moviment.
Londres s'exeten com una taca d'oli que a mesura que guanya terreny es va organitzant. Els jocs olímpics seran una bona oportunitat perque noves zones de la ciutat dinamitzin la megalópolis londinenca.
