A Montevideo hi ha la traça de la intenció de poblar el subsòl: hi ha una sola parada de metro, convertida en sala d'exposicions temporals, el Subte. Les escales que baixen, dos accessos i la sala. El model de creixement de la ciutat ha deixat endarrerit el model preexistent de clavagueram i instal·lacions públiques, fent que a la gran part de la perifèria no hi hagi cap mena d'instal·lacions bàsiques de servei. Per tant, les possibles planificacions futures han de prioritzar l'habitabilitat mínima en tota l'àrea metropolitana.
Tot i així, tot i no haver xarxa de transport subterrani (per extensió, la ciutat tampoc en precisa) ni existir el costum d'edificar per defecte en soterrani, sí hi ha necessàriament xarxa subterrània d'aigües. Cal dir que hi ha molta més abundància d'aigua (per cabdal de rius i d'aigües freàtiques) i més depuradores de cara a l'abocament al Río de la Plata, totes als enfores de la ciutat i poc presents en la vida diària de Montevideo.
Aquest últim punt és la gran diferència entre ambdues ciutat, pel que respecta a la visita d'aquesta setmana. A Barcelona, hi ha set dipòsits d'aigües pluvials en funcionament i dos depuradores d'aigua, visitables i conegudes. Tot i no formar part de la quotidianitat de la ciutat, val amb una visita per a convertir tot aquest tema en algo més proper i incorporar-lo a la vida urbana. Personalment, sabia de l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions, però mai no n'havia vist cap, ni sabia de la seva ubicació, ni dels seus condicionants, ni del seu funcionament. A Montevideo no és tan plantejable una visita així, a no ser que siguis en un present o futur pròxim professional del tema.
Malgrat tot, és molt interessant veure la creació i configuració pas a pas de les instal·lacions subterrànies d'una ciutat (en aquest cas, Montevideo), tant a la ciutat existent com a les planificacions urbanístiques, cosa que a Barcelona no he viscut de la mateixa manera. Al final, quan ja sembla que no podem créixer més en extensió, el creixement en altura s'observa amb més deteniment, i això ens fa descobrir tot un món que mai ens havíem parat a pensar, sobre tot quan mirem cap avall... I és que ara sí ens hem fet la pregunta de què tenim per sota els peus quan caminem per la ciutat.
