A Barcelona hi ha una gran manca d’espais verds i això provoca, crec jo, que també tinguem una falta de cultura d’aprofitar els espais verds. Barcelona no és una ciutat on la gent vagi a córrer als parcs o els diumenges les famílies vagin a fer l’aperitiu sota d’un arbre, com passa a moltes ciutats del món on el clima és molt més desfavorable. Aquí suposo que som més urbans, i és una llàstima perquè al final no aprofitem ni el mar ni la muntanya que tan prop tenim. El parc de Collserola és un gran desconegut per gairebé tothom. Jo hi havia anat moltes vegades amb l’escola però no tenia ni idea que existia un lloc tan màgic com el pantà, per exemple, ni era conscient que fos tan agradable fer un passeig pels camins envoltats d’arbres, amb aquestes vistes magnifiques. Realment és un espai que estic decidia a fer-me’l meu i viure’l ja que està a 10 minuts de casa en cotxe o a 15 amb el ferrocarril.
A Palamós, com a tota la Costa Brava el que hi ha és molta tradició de fer excursions pel camí de ronda. És una activitat preciosa que moltíssima gent fa quan fa bon temps i la calor deixa d’apretar. En un poble tant petit realment no crec que facin falta parcs grans ja que just quan s’acaben les cases comença la muntanya, però els camins de ronda sí que són un gran espai públic i la gent del poble i els estiuejants sí que els tenim integrats.
A Palamós, com a tota la Costa Brava el que hi ha és molta tradició de fer excursions pel camí de ronda. És una activitat preciosa que moltíssima gent fa quan fa bon temps i la calor deixa d’apretar. En un poble tant petit realment no crec que facin falta parcs grans ja que just quan s’acaben les cases comença la muntanya, però els camins de ronda sí que són un gran espai públic i la gent del poble i els estiuejants sí que els tenim integrats.
