El projecte de la Ciutat de la Justícia ha aconseguit, sota el meu punt de vista, resoldre el problema de la centralitat i l'unificació dels edificis destinats a la llei; el problema de Barcelona, com de moltes altres ciutats, especialment aquelles més grans, era la diversificació dels diferents àmbits de la justícia en diferents edificis repartits per la ciutat, cosa que en dificultava l'ús i la practicitat tant per ciutadans com per professionals de l'àrea. El problema ha quedat força resolt amb aquest nou conjunt d'edificis, que a l'hora esdevenen singulars i de interès arquitectònic ja que han estat projectats per un arquitecte d'àmbit internacional.
En el cas de Lleida, a menor escala, està succeint una mica el mateix.El creixement de la ciutat, i la nova necessitat de més espai per l'activitat judicial, ha creat la necessitat d'unificar també totes les sedes de justícia dels difertents punts de la ciutat. Es va començar per la construcció d'un edifici que seria el principal, i que intentaria contenir el màxim d'activitat possible; es va considerar la necessitat de que fos un edifici amb un caràcter arquitectònic considerat, i que fos realitzat per un arquitecte amb cert prestigi a la ciutat. La seva ubicació, en el casc històric i centre d'activitats de la ciutat, el fa encara més destacat, ja que es tracta d'un edifici que resalta la característica principal del casc antic de Lleida, el turó de la seu Vella, i es projecta seguint explícitament les seves línies. Actualment està previst un nou edifici dels jutjats, per manca d'espai, al costat del existent, que serà projectat pel mateix arquitecte, Lluís Domenech i Torres.
