Utilitzar un espai verd, com en el cas de Nou Barris un parc , com a espai urbà públic, que permeti incloure natura dins la ciutat, i que a l'hora faci de nexe entre diversos teixits urbans, és una acció que podem veure en moltes grans ciutats, com són Londres i New York.
En ciutats més petites, com Lleida, passa el mateix, encara que sigui a menor escala. El projecte de urbanització i millora dels laterals del riu Segre, convertint-lo en una zona de passeig, amb zones verdes al accés dels ciutadans, així com parcs infantils, ha convertit aquesta zona, que atravessa la ciutat en la seva part inferior com un gran tall, en un espai ben diferent d 
el que era; a passat de ésser una zona bruta, desutilitzada i residual a convertir-se en una part de la ciutat sempre plena de gent passejant, fent esport o passant la tarda asseguda al sòl. Els ponts que s´hi han anat construint en tot el seu recorregut han permès també aquesta conexió entre diferents parts i teixits de la ciutat; alguns d'aquests ponts han acabat sent importants treball arquitectònics en la ciutat, com el pont de l'arquitecta Carme Ribas, guanyador d'un premi FAD d'arquitectura i urbanisme.
