Quan vaig veure per primera vegada el projecte de la ciutat judicial des de l'exterior vaig tenir la impressió que es tractava d'un projecte d'habitatges qualsevol. Totes les finestres són iguals i sembla que l'interior no estarà suficientment il·luminat. No obstant això, al veure la planta de l'edifici vaig començar a entendre millor el projecte.
Amb la visita tots aquests aspectes es van anar aclarint. L'interior està presidit pel claustre principal per al qual s'accedeix a la ciutat. Aquest claustre fa la funció de situar al ci
utadà davant d'un conjunt que sembla desjerarquitzat a primer cop d'ull. Un altre element del projecte que em va atraure l'atenció és la separació de les circulacions. La víctima i l'agressor quan han de declarar a la sala de vistes no es veuen però en canvi el jutge sí que els veu. També s'hi diferencien les públiques de les privades, el ciutadà només pot accedir al claustre i a les tres primeres plantes on hi ha les sales de vistes i per tant s'estableixen uns passadissos privats per als funcionaris.
La meva crítica al projecte, no tant enfocada als arquitectes sinó a l'administració, és que no s'hagin pogut unir tots els equipaments judicials en un sol emplaçament. Si tots els edificis del projecte haguessin estat destinats a la justícia no tindríem aquest problema.
Des del meu punt de vista quan una persona s'ha de dirigir a la ciutat de la justícia té la sensació d'un lloc hermètic que no sabrà per on ha d'anar i que és difícil d'accedir-hi. Tot i això, quan el ciutadà hi entra es troba amb un espai que el sorprèn, un espai que no s'espera i a més a més on les relacions entre ell i la justícia són fàcils i directes que en els edificis anteriors. També veu que no és difícil orientar-se per l'interior dels edificis i que estan comunicats entre ells per mitjà d'un claustre on s'hi ofereixen serveis i és un espai que transmet pau i tranquilitat.
A Berlin l'estació de metro de Hauptbanhof té un caràcter unitari que té unes dimensions semblants a la ciutat de la justícia i té diferents funcions. Hauptbanhof és l'estació més important de la ciutat. Hi ha diferents línies que hi conflueixen: la U-Bahn, la S-Bahn i les línies de mitja distància nacionals com les línies ferroviàries internacionals. Per tant, en aquesta estació hi ha diferents tipus de gent que coincideixen i que tenen necessitats diferents. En el projecte de Josef Paul Kleihues l'espai s'ha jerarquitzat de forma vertical. A la planta superior hi ha les línies de la S-Bahn i a la inferior hi arriba una línia nova de la U-Bahn. En canvi a les plantes intermitges es troben les línies nacinals i internacionals de recorreguts més llargs que les dues anteriors. Les plantes estan comunicades entre elles per mitjà d'escales mecàniques i ascensors, els quals faciliten les circulacions dels passatgers que han d'utilitzar els diferents serveis.
