El dipòsit està format per dos cossos, un de més petit i l'altre més gran. El petit és el que s'omple primer i quan ja està ple l'aigua es verteix l'aigua al segon. Aleshores quan ja han passat 20-30 minuts del punt àlgid de la pluja es comencen a buidar els dipòsits per un sistema de telecontrol. En el dipòsit petit l'aigua s'evaqua per gravetat mentre que el gran es buida per mitjà d'unes bombes que porten l'aigua al petit. Un cop ja no queden aigües pluvials en el dipòsits es prcedeix al seu rentat (atès que l'aigua de la pluja sedimenta i deixa residus al terra dels dipòsits) amb aigües freàtiques i posteriorment es buida com s'ha buidat anteriorment.
La ciutat de Berlin es caracteritza per un àmplia xarxa de transport públic en especial de metro. Aquesta es divideix en dos tipus de xarxes: la S-Bahn (que és comparable a la xarxa de rodalies de Barcelona per la distància entre les parades com les feqüències de pas dels combois i també la llargada dels trajectes) i la U-Bahn (que és la que va soterrada). De la S-Bahn hi ha una clara jerarquització dels recorreguts de les diferents línies, unes circumvalen tota la zona A (centre de la ciutat), i les dues altres que la travessen d'Est a Oest i de Nord a Sud. Les línes U-Bahn s'assemblen més a les dels Ferrocarrils de la Generalitat Catalana ja que tenen trajectes que surten del radi de la ciutat de Barcelona i que van a poblacions més llunyanes com Terrassa, Sabadell o Sant Cugat.
