Les dues propostes de resolució d'illa de l'Eixample són molt diferents.
En el projecte de Llinàs s'hi acomulen una gran quantitat d'equipaments: escola, biblioteca, mercat, residència. Aquesta barreja d'espais generen una illa més dinàmica, on s'hi desenolupen activitats ben diverses i permeten un retrovament entre els ciutadans. L'espai que queda entre aquests equimaments és obert, és a dir, es relaciona amb la resta de gent que transita el carrer i també es defineix per ser un espai de pas. Des del meu punt de vista, és molt important l'emplaçament de la residència d'avis al costat d'una escola primària (CEIP), ja que d'aquesta manera s'aconsegueix unir totes les edats dels ciutadans de Barcelona; la gent gran se sent més partícep de la vida de la comunitat.
Per altra banda, el projecte del despatx OAB se situa en un interior d'illa pràcticament amagat de la vida urbana i només hi emplaça un equipament. El jardí segueix el traçat d'una antic camí, el qual es pot reconèixer pel paviment amb forma triangular. A més a més el projecte es culmina amb tres edificis d'habitatges que són els que defineixen per l'exterior l'illa. L'espai públic que es genera és mes tranquil, tancat i discret que en el projecte de Llinàs però no concentra tants equipaements ni genera tanta vida al seu voltant.
La ciutat de Berlín es caracteritza per una concepció de la ciutat com a poble. Al centre és on hi ha els equipaments i on es genera l'activitat ciutadana i a la perifèria hi ha els barris residencials amb alguns esquipaments com escoles o centres cívics, però com que no hi ha una gran densitat de població tampoc hi ha gaires equipaments junts.
