sábado, 1 de mayo de 2010

Sant Pau torna a ser un referent

L’hospital de la Santa Creu i Sant Pau des de que es va crear ha estat un referent per la ciutat, era l’hospital de la Barcelona gòtica i emmurallada. Un cop enderrocades les muralles i amb el creixement de la ciutat aquesta necessitava un nou hospital, es va triar un gran solar amb força desnivell i que es trobava al límit del nou creixement, l’hospital de Domènech i Montaner organitzat amb pavellons va ser un referent a nivell estatal. El model d’hospital va quedar obsolet per poder acollir la tecnologia hospitalària.

El nou edifici que té més superfície que tot el complex modernista ha de servir perquè l’hospital esdevingui de nou un referent i torni a ser el gran hospital de la ciutat. El nou hospital es situa a la zona nord de la gran illa hospitalària. La implantació del nou complex hospitalari la trobo molt encertada, la relació de l’antic hospital amb la ronda del Guinardó ha canviat per complet passant de ser una zona oblidada a donar una façana contundent alineada amb la ronda i que esdevé una nova fita per la ciutat. L’hospital per fi a donat resposta a la relació amb el barri del Guinardó que sempre li havia donat l’esquena i que per fi el barri te una cara per mostrar-se a tota la ciutat. Crec que la potencia de la proposta serà molt més contundent quan s’acabin de construir els dos edificis que falten, aquests edificis que seguiran les alineacions dels carrers construiran més ciutat i tancaran el perímetre de la gran illa completant la gran façana que s’avoca a la ronda del Guinardó.

La relació que s’estableix entre els cinc edificis nous i els pavellons no es gens directe ja que no els dos edificis tenen directrius diferents. Des d’un punt de vista volumètric la relació que s’estableix és complexa i força interessant. El gran volum que dona façana a la ronda del Guinardo fa de pantalla i tanca tot el recinte aportant unitat a tot el complex hospitalari alhora que l’aïlla del transit, els altres edificis són quatre barres similars la primera de les quals s’alinea al carrer de Sant Quintí les altres dos fan un gir gradual, la ultima de les barres està girada 45º respecte la primera i segueix la directriu de l’avinguda Gaudí. Aquests girs provoquen una relació tangencial amb els pavellons i amb la visió llunyana de la Sagrada Família.

Els diferents edificis del nou hospital estan molt ben relacionats entre ells els punt d’unió, tensió o tangència entre els edificis estan molt treballats aconseguint que l’hospital funcioni d’una manera exemplar. L’Esteve Bonell va fer una analogia explicant-nos que l’edifici és com una mà on el dit polze és el gran edifici a on es fan les consultes i als altres quatre dits hi trobem les habitacions de l’hospital per tant la visió des de l’exterior es la d’un conjunt de cinc edificis. A l’interior els cinc edificis és connecten mitjançant 3 plantes soterrades unificant tot el complex i obtenint una visió molt més unitària, a la primera d’aquestes tres plantes i trobem l’accés principal i un gran vestíbul que tot i estar soterrat és un espai fluid presidit per tres grans pous que fan que la llum arribi fins a les plantes inferiors d’ús intern. El concepte és força semblant al de la ciutat judicial la diferencia principal sota el meu punt de vista és que la peça que uneix els diferents volums de l’hospital és més acollidora l’espai està més domesticat.

Un dels punts forts del projecte és la terrassa que uneix els 5 edificis per l’exterior és un espai pensat des de l’escala humana, la sensació que transmet és de molta tranquil·litat. El vaig trobar un espai exterior molt agradable. En canvi un dels aspectes que no em van acabar de convèncer van ser les façanes dels quatre dits ja que em van recordar molt a vivendes i crec que la obertura hauria de ser més gran per tal de potenciar més la relació visual tangent que s’estableix amb l’hospital antic.




Saint Thomas Hospital London

El Saint Thomas Hospital és un dels més importants de Londres la seva ubicació és privilegiada és troba davant del Parlament a la riba del Tamesis, és un complex hospitalari molt gran.

El conjunt no és massa unitari ja que s’ha construït a base d’ampliacions que no es relacionen massa sinó que funcionen d’una manera força autònoma. L’edifici d’urgències que és el que jo vaig utilitzar és un d’aquells hospitals caòtics des del punt de vista del visitant que sempre perd la referència ja que no hi ha massa contacte visual amb l’exterior. Suposo que les habitacions estan força bé, són tres barres tangents al riu però estan força separades entre elles, l’hospital també està format per dos grans volums cúbics i força alts que destaquen molt des del parlament i el Westminster Bridge.