La visita al dipòsit per mi va ser la més sorprenent perquè és allò que sempre està amagat.
Quan baixem a sota terra entrem al món dels fluxes i les energies. Això que ara està tan de moda en la projectació urbana i d’edificis que, al mateix temps, ha estat sempre l’escència d’una ciutat. L’acumulació pròpia d’un espai urbà es regeix per aquestes enegries i la seva canalització i ponderació en fluxes és la base de l’urbanisme.
Al mateix temps, és allò més difícil de plasmar, de veure o imaginar. Perquè no és tangible com altres coses tot i que té més força que aquestes altres coses més fixes. En el dipòsit, la seva inmensitat i robustesa de fet el que mostren és la força d’aquests fluxes; el que impressiona és la presència absent de l’aigua, la seva força destructora, la nostra dependència.
En quant a la comparació, el que em venia al cap quan estava dins del dipòsit era l’intercambiador de transports públics de Les Halles. Al centre de París, on Haussmann havia plantejat el mercat central de la ciutat, s’hi va edificar un cop derruit aquest, l’intercambiador de transports públics més importants de la ciutat: una mini ciutat sota terra que comunica les principals línies de metro amb els trens que van fora de la ciutat, circumbalacions de cotxes i aparcament, a més d’un centre comercial. El que és curiós, és que sempre ha estat un prjecte fallit (i ara en reconversió) ja que no s’ha sapigut omplir aquest gran buit al centre de la ciutat i ha quedat (pel seu urbanisme deplorable) com a no-lloc al cor de París. I el més curiós de tot és que també ha esdevingut focus de les tensions centre perifèria que han esclatat últimament a París (tensions amb forts tints racials i migratoris; altres fluxes aquests a nivell mundial). Ja que aquesta estació comunica directament amb els trens que vénen d’aquestes àrees degradades a les afores de la capital, aquests es reuneixen allà i han “colonitzat” aquest espai al seu favor.
Així que, precisament, el fracàs en el maneig dels fluxes han fet del cor de la ciutat, l’estació de Les Halles, el no lloc més paradigmàtic de la ciutat. Hauriem d’apendre, igual que fem amb la canalització de l’aigua, les eines suficients per entenrde els fenòmens de fluxes urbans i desenvolupar solucions que repercuteixin en la millora de l’espai urbà.
